domingo, 20 de febrero de 2011

Somiar

Després del cap de setmana amb tu, el període de temps fins tornar a vore't es presenta com deu ser allò que anomenen infern... Espere que siga almenys un poc millor que el conjunt d'aquest grapat de desagradables sensacions, perquè de ben segur que hauré de passar un temps allí.

La casa amb tu està plena, omplis el buit que cal per anomenar-la llar i encara que totes les finestres conviden a entrar a l'obscuritat la llum del teu somriure tomba prompte les intencions d'aquesta. Amb tu el meu poble és complet, sense tu no tinc res que realment necessite...

Ací al davant, l'infinit blau de la mar es rendeix als teus peus assumint la derrota de la breu però intensa lluita que algun dia vareu arribar a mantenir, conscient que si ella no ho ha aconseguit, res ni ningú podrà mai separar-me de tu...

Cada cop està més a prop estar junts. Sols necessitem un poc més de paciència per aconseguir el que des de fa tant de temps busque. Però encara que sembla immediat, els dies passen lents, més lents que mai fins ara, però de ben segur més ràpids del que passaran les pròximes setmanes.

En pocs dies pretenc aclarir un poc el meu opac futur i llavors intentaré que tot allò que vinga després de les pròximes setmanes estiga construït al voltant teu.

Et trobe molt a faltar...