lunes, 25 de enero de 2016

Pot ser...


No sé massa bé perquè. Pot ser siga el poc temps disponible, pot ser la falta de tranquilitat o pot ser la rutina tristament perduda d'allò que tant m'ajuda, però feia molt que no t'escrivia...

Lluny de tú i sense veure't desde fa temps tot és més difícil però l'esperança dels teus llavis junt als meus m'ajuda a despertar cada matí.

Fa temps estic fluix, l'entorn no m'ajuda, però com sempre eixiré endavant i intentaré cada dia dibuixar-te un somriure.

Poc a poc tot va millorant, amb molt de pesar me n'adone que encara que estime al meu poble i el seu entorn com mai n'estimaré ningun, serà difícil que acabe ací, almenys fent el que faig... Com saps, m'agrada treballar en algun lloc on tinga algun objectiu més que el pas del temps però pots estar tranquila, poc a poc vaig aprenent i no deixaré que açò m'afecte, almenys, de moment, no tant...

De totes les situacions s'aprén, més o menys, però de tot s'aprén i al contrari del que he pretés fins ara, vaig a intentar aprendre tot el que puga, sense preocupar-me tant d'allò que puc ensenyar i que malauradament molt pocs pareixen voler escoltar... Com va dir algú, tot té el seu temps...

Saps? Abans escrivia més ràpid, les paraules eren més fluides... Crec que dec tornar a llegir i escriure com abans :)

Són ja 22 dies menudeta... 528 hores sense tú, 31680 minuts sense escoltar el teu somriure, 1900800 segons sense sentir la teua pell...

Et trobe tant a faltar coseta meua que com els llops solitaris cada nit busque la lluna, baixe a la platja per vore el seu reflex en la mar i recordar-te feliç quan estàs en ella oblidant al món...

Et vull tant...

sábado, 13 de diciembre de 2014

Siempre tú

 

Perdido entre momentos, recordando tus miradas, escuchando el ritmo cansino de música que no disfruto.

Te pienso y te deseo, te quiero y te quiero.

Necesito llenar los días de ti, dejar de recordarte.

Odio las ondas que nos comunican, quiero sentir tus susurros.

Entre sueños sonrío cuando creo que ya te toco pero siempre despierto en el último maldito instante.

Cruel destino que nos pone a prueba. Iluso jugador que cree en la victoria.

Quiero dejar de jugar, quiero conseguir la victoria definitiva, pero hasta que llegue no habrá mejor gladiador en esta arena de asfalto.

Te echo mucho de menos…
 

miércoles, 27 de agosto de 2014

30!

Avui no ho faré... Avui no jugaré a que sé escriure, avui no intentaré entrellaçar paraules intentant expressar amb lletres el que amb la veu no sé.

Avui no deixaré a l'atzar que allò que t'escric t'agrade, avui no llegiré fins que els ulls se'm cansen el que finalment ha eixit...

Avui és un dia molt important i no vull que la meua malaptesa em jugue una mala passada, avui m'asseguraré de que els teus ulls es cristal·litzen i que el teu somriure captivador tarde en desaparéixer...

Avui et copie al blog un poema del meravellós Benedetti, amb el seu permís, canviaré la xifra, la resta serà igual que el que ell va escriure.

Como Siempre de Mario Benedetti


Aunque hoy cumplas
trescientos sesenta meses
la matusalénica edad no se te nota cuando
en el instante en que vencen los crueles
entrás a averiguar la alegría del mundo
y mucho menos todavía se te nota
cuando volás gaviotamente sobre las fobias
o desarbolás los nudosos rencores
buena edad para cambiar estatutos y horóscopos
para que tu manantial mane amor sin miseria
para que te enfrentes al espejo que exige
y pienses que estás linda
y estés linda
casi no vale la pena desearte júbilos y lealtades
ya que te van a rodear como ángeles o veleros
es obvio y comprensible
que las manzanas y los jazmines
y los cuidadores de autos y los ciclistas
y las hijas de los villeros
y los cachorros extraviados
y los bichitos de san antonio
y las cajas de fósforo
te consideren una de los suyos
de modo que desearte un feliz cumpleaños
podría ser tan injusto con tus felices
cumpledías
acordate de esta ley de tu vida
si hace algún tiempo fuiste desgraciada
eso también ayuda a que hoy se afirme
tu bienaventuranza
de todos modos para vos no es novedad
que el mundo
y yo
te queremos de veras
pero yo siempre un poquito más que el mundo.

Espere que t'agrade videta! Ja sols queda 1 minut... Qui poguera dormir ara al teu costat! Et trobe tant a faltar menudeta meua...

domingo, 11 de mayo de 2014

Ningú ens va dir que seria fàcil...


Mai ningú ens ho va dir, desde el principi sabiem que no sempre els esforços es veuen reflexats en el resultat, però mai el temps és perdut i tot el que has fet tard o prompte tindrà la seua recompensa.

Potser siga complicat, però l'esperança és l'últim que és perd i si al final, ara no pots continuar, a la pròxima arribaràs amb més força i passe el que passe, sempre em tindràs per a allò que necessites menudeta...

Sé que estàs trista, sé que esperaves que tot anara millor, però de vegades estes coses passen i ara és quan més forta has de ser. Ara com abans i com després confie en tu i si alguna cosa tinc clara és que aconseguiràs allò que et proposes!

Ànim i sort menudeta, ara toca descansar un poc, no? :)

Com sempre, et trobe molt a faltar...


martes, 18 de marzo de 2014

Nunca

Dicen que juega a robarle la luz a las estrellas. Cuentan que su sonrisa brilla más que los reflejos de la luna sobre las olas del mar...
El misterio de sus ojos asombran a todos pero nunca nadie ha dudado de su belleza...
Tengo mucha suerte, la conocí hace tiempo y sigo disfrutando de ella... Después de varios años siendo la persona más afortunada del mundo puedo asegurar que lo que todo el mundo ve, esa increible escultura moldeada por la mano experta del tiempo, es sólo una parte de la grandeza de esa pekeñaja...
Poca gente tiene su fuerza, poca gente puede llevar tanto peso a sus espaldas y sentirse tan ligera. ¿Cómo puede un pilar ser tan flexible?
Nunca antes conocí a nadie que alargase los días,  nadie antes consiguió juntar mar y tierra, nunca antes nadie dio todo por casi nada y jamás nadie podrá ser tanto para tantos y durante tanto...
Es verdad que no siempre consigue la victoria, pero de cada derrota se levanta con más fuerza y el esfuerzo y la constancia tarde o temprano tienen premio.
Nunca antes vi algo tan bonito con tanta fuerza...
¡Muchos ánimos mi vida!
                                          ET VULL

domingo, 22 de diciembre de 2013

Espiral

Pugem, baixem. El dia, la nit. El sol, la lluna...

Fa temps que l'estabilitat és difícil, fa temps que no aconsegueixo fer-te feliç, fa temps que no encerte, fa temps que no et faig somriure...

Últimament no ens posem d'acord i quan tot comença a anar millor, sempre apareix alguna cosa que ompli de nou de núvols el nostre cel...

Eres el més important per a mi, la persona més especial que mai he conegut, allò que em dona forces quan tot va mal i l'única raó per a somriure quan, com des de fa massa temps ja, les coses no m'ixen bé.

Sé que sóc un desastre i que moltes voltes no sóc com t'agradaria... No puc canviar com sóc, i tampoc vull, però si vull canviar tot allò que no et faça feliç. Vull ser jo, però vull ser jo amb tu...

El sol fet de pensar en no estar junts m'ompli de por. Moriria en un mar de tristesa, m'ofegaria en la soledat... No vull pensar-ho, no vull que passe. Vull tenir-te per sempre i tornar a somriure, vull tornar a besar-te cada dia, vull tornar a ser la teua via d'escapament, vull tornar a ser el que et furta somriures, vull tornar a sentir-me especial...


miércoles, 14 de agosto de 2013

10


 Pareix que va ser ahir quan al cotxe prop de ta casa ens miràrem als ulls per primera vegada, quan vaig embogir amb el teu somriure mentre abraçaves un tigre, quan t'esperava a l'estació de tren i tu baixaves tota vestida de blanc...

Pareix que va ser ahir quan comprava una targeta per al mòbil, perquè la dels meus pares sempre es quedava curta.

Pareix que va ser ahir quan inventàrem una i mil maneres de veure'ns, quan rebiem cartes de l'altre, quan l'espera era amarga i el retrobament dolç...

Pareix que va ser ahir quan pujàrem a un avió els dos per primera vegada, quan els primers acords de música festera ens va envair la sang...

Pareix que va ser ahir quan et trobava a faltar més que a res, i és hui, 10 anys després quan et vull més que el primer dia i menys del que et voldré en 10 anys més...

Gràcies per aquests 10 anys de somni del que espere mai despertar!

Et vull molt menudeta meua...