Dolor

Hace ya unos días que el dolor se resume como el periodo de tiempo que pasa entre la ingesta de las diferentes pastillas que no dejo de tomar en todo el día....

Como suponía y esperaba el dolor después de la operación es intenso y constante, acentuado si cabe durante el período de la noche en el que intento dormir...

Aún así estoy teniendo una suerte inmensa. Estás a mi lado, no me dejas solo ni un pequeño instante y gracias a ti todo ésto saldrá adelante mucho mejor y mucho más rápido.

Me alegro de tenerte aquí, pese a que me hagas rabiar durante los ejercicios y me lleve algún que otro golpe inesperado, jeje!

Sé que estás muy cansada porque no te dejo dormir por las noches. Sé que estás resfriada y que te duele mucho la espalda, y aún así siempre estás pendiente de mi, en cada gesto y movimiento me regalas tu maravillosa sonrisa, esa de la cual quedé prendado hace ya casi 8 años y de la que lo estaré para siempre.

Escribiría más para intentar agradecerte todo lo que estás haciendo por mi, pero incluso escribiendo con un sólo dedo me dule, me dule mucho...

Te quiero mucho mi niña!

Pols

Fa dies que tinc una mala sensació... Fa dies que pareix que res ix bé...

No és res en concret però és un conjunt de sensacions que em fan dubtar i saps que això no sol ocórrer en mi.

No et note còmoda, no et veig convençuda d'estar ací i per instants tinc la sensació de que inclús ho menysprees...

Estant tornant en mi fantasmes del passat, fantasmes que pensava enterrats des de fa temps i que estic adonant-me'n que mai han desaparegut... Hi ha gent que està fent una força molt gran, una força que ja pensava que no tenia... Quan estúpid puc arribar a ser...

Pareix que de nou he de lluitar contra molta gent, gent forta i potser més poderosa que jo i el pitjor és que aquesta vegada ho he de fer sol...

Tinc la mala sensació que aquesta vegada perdré la batalla, tinc la desagradable sensació que aquesta vegada serà el meu puny el que toque primer la taula, no sé... Espere que sols es quede en una sensació, però et note diferent...

Mai he rebutjat res que volia per por a una lluita i de ben segur no vaig a fer-ho ara. Des de sempre he lluitat per allò que volia i tu eres el que més he volgut mai així que lluitaré, lluitaré contra tot el que siga necessari, sol o acompanyat, m'és igual, lluitaré fins que no puga més, lluitaré fins que la derrota em faça baixar el cap i donar la raó a tots aquells que no han cregut mai en mi...

És el principi i sé que tot ara és més difícil. No sé si podré aconseguir-ho, però sé que si et quedes ara amb mi (ací o allà) haurem donat un pas molt gran.

Tot està fent-se molt difícil, fa dies que no dorm i els nervis no desapareixen, però crec que per estar amb tu tot mereix la pena.

Gràcies!

El dia va començar bé. Despertava amb tu...

A l'arribada a l'oficina la gent em va felicitar. Crec que sols uns pocs s'en recordaven però el detall poc subtil d'entrar amb el pastís que ma mare va preparar-me a la mà va fer desaparéixer els dubtes d'aquells que no sabien res.

Per fi eren les cinc, per fi podia eixir de l'oficina i tornar a vore't! Avui tocava celebrar amb part de la meua família el meu aniversari. Avui et tocava passar un "mal" ratet... Allí a casa dels meus avis vaig rebre els primers regals. Com bé saps no en solc rebre molts, però aquest any ha sigut diferent. Aquest any em vaig quedar bocabadat. Totes aquelles fotos eren records que es refrescaven al meu cap. Totes i cadascuna porten bons records, imatges que mostren moltes etapes importants de la meua vida.

Ja a casa i sense voler et vaig fer patir un poc. A la fi vaig entrar a l'habitació i vaig vore el teu... Tot va ser perfecte!!! L'elaboració, la preparació,els regals, les instruccions, els globus, la teua carta... No tinc paraules per poder expressar la felicitat del moment, no sé expressar l'estat d'ànim amb que vaig tancar els ulls per despedir-me d'aquest dia meravellós que per fi he pogut passar al teu costat...

Gràcies, gràcies a tots, gràcies a tu per tot...

Et vull menudeta, et vull molt...

30

Mai m'ha afectat, almenys psicològicament, el pas dels anys. No m'he sentit mai més vell perquè el meu document d'identitat ho diga i no crec que haja de canviar res en mi per ser un any més vell. No per tindre 30 anys he de ser més o menys responsable, no m'he de plantejar coses que abans no em plantejava i no he de deixar de fer res que abans feia si no vull...

Segur que aquest aniversari serà diferent. És un canvi de desena, i al ser menys comú, s'ha de celebrar més si cap. De moment, quan no fa ni tan sols tres hores que he despertat, ja és especial, he despertat al teu costat...

El camí cap a l'oficina, de costum llarg i avorrit, s'ha convertit en una pluja de somnis, el sol al fons em donava el bon dia i sense saber con he arribat a la feina sa i estalvi. Hui més que mai és una llàstima vindre a treballar... M'hagués quedat amb tu al llit tot el matí. Tant com els nostres ulls pogueren suportar l'empenta del sol i després, també...

Tinc ganes d'arribar ja a casa, de vore't, de vore els meus pares, la meua família... Tinc ganes d'estar amb tu, de tornar a vore el teu somriure, de tornar a agafar la teua mà...

El dia serà llarg i intentaré gaudir d'ell al màxim, de ben segur, avui serà un bon dia. Avui tinc la meua mar i la meua menudeta a prop, res pot eixir mal...

No entenc res...

És el primer cap de setmana que estàs ací, i no sé massa bé perquè les coses no han començat amb bon peu... Com m'has dit, no estic centrat, i estic molt més despistat del normal...

Sé que sóc un desastre, sóc conscient de que moltes vegades m'equivoque i que sense ni tan sols parar-me a pensar-ho faig coses que no t'agraden. Quan passen aquests fets i me n'adone sóc el primer a demanar disculpes i a intentar arreglar allò que no he fet bé, però aquesta vegada per molt que ho pensava no sabia que era el que havia fet mal... Vaig passar tota la nit pensant-ho, llargues hores de reflexió intentant veure perquè estaves tan enfadada amb mi, però no ho entenia...

Dissabte estava de celebració. Una celebració on et van demanar i et vaig demanar en més d'una ocasió que m'acompanyares, un acte on, encara que pel que m'has dit no et creus, et vaig trobar molt a faltar. Sent molt no haver-te contestat al telèfon, però el vaig oblidar al cotxe. Com molt bé saps no sóc gaire amic d'ell, però tan prompte com me'n vaig adonar que no el tenia vaig eixir a buscar-lo. Et promet que no sabia que els teus amics volien anar a València i ara, després d'haver parlat amb tu sóc conscient del meu error.

No m'agrada que t'enfades amb mi, no m'agrada que em parles com ho has fet i espere que quan et calmes un poc puguem parlar tranquil·lament. Com ja t'he dit menudeta, ho sent, estic més despistat del normal. Els nervis perquè tot eixca bé estan fent-me embogir una mica i tal vegada per culpa d'ells tot el que volia que fóra perfecte està convertint-se en tot el contrari...

Havia pensat molt en aquest cap de setmana i no ha eixit res com ho esperava... Espere i confie en que la resta siguen molt millors. Espere i confie que em dones una altra oportunitat per a ser jo de nou, una altra oportunitat per a demostrar-te quan et vull i quan feliç sóc de tenir-te al meu costat. Espere i confie en no tornar a sentir de la teua boca paraules com les d'ahir...

Encara que et tinc a molt poc kilòmetres, et trobe moltíssim a faltar...