Espiral

Pugem, baixem. El dia, la nit. El sol, la lluna...

Fa temps que l'estabilitat és difícil, fa temps que no aconsegueixo fer-te feliç, fa temps que no encerte, fa temps que no et faig somriure...

Últimament no ens posem d'acord i quan tot comença a anar millor, sempre apareix alguna cosa que ompli de nou de núvols el nostre cel...

Eres el més important per a mi, la persona més especial que mai he conegut, allò que em dona forces quan tot va mal i l'única raó per a somriure quan, com des de fa massa temps ja, les coses no m'ixen bé.

Sé que sóc un desastre i que moltes voltes no sóc com t'agradaria... No puc canviar com sóc, i tampoc vull, però si vull canviar tot allò que no et faça feliç. Vull ser jo, però vull ser jo amb tu...

El sol fet de pensar en no estar junts m'ompli de por. Moriria en un mar de tristesa, m'ofegaria en la soledat... No vull pensar-ho, no vull que passe. Vull tenir-te per sempre i tornar a somriure, vull tornar a besar-te cada dia, vull tornar a ser la teua via d'escapament, vull tornar a ser el que et furta somriures, vull tornar a sentir-me especial...

10

 Pareix que va ser ahir quan al cotxe prop de ta casa ens miràrem als ulls per primera vegada, quan vaig embogir amb el teu somriure mentre abraçaves un tigre, quan t'esperava a l'estació de tren i tu baixaves tota vestida de blanc...

Pareix que va ser ahir quan comprava una targeta per al mòbil, perquè la dels meus pares sempre es quedava curta.

Pareix que va ser ahir quan inventàrem una i mil maneres de veure'ns, quan rebiem cartes de l'altre, quan l'espera era amarga i el retrobament dolç...

Pareix que va ser ahir quan pujàrem a un avió els dos per primera vegada, quan els primers acords de música festera ens va envair la sang...

Pareix que va ser ahir quan et trobava a faltar més que a res, i és hui, 10 anys després quan et vull més que el primer dia i menys del que et voldré en 10 anys més...

Gràcies per aquests 10 anys de somni del que espere mai despertar!

Et vull molt menudeta meua...

Falles

Havia oblidat quan m'agrada l'olor a pólvora... Quan m'agrada que el fum m'envolte fins que els ulls arriben a plorar. Quan disfrute de l'olor asfixiant per a tants altres. Quan gaudeixc dels acords d'un soroll escandalós, d'un ritme sense ritme, d'una simfonia sense director ni orquestra...

Avui de nou junts al poble, avui de nou feliç i orgullós de tindre't amb mi, avui de nou he rist, avui de nou t'he dit adéu...

Fins quan? No ho sé, però espere que no siga llarg el temps sense tu, perquè no m'agrada perdre el temps...

Ànims menudeta, molts ànims! Sé que ho conseguiràs! I si no, almenys sé segur que et deixaràs la pell per a fer-ho, d'això, apostaria la mateixa mar amb qualsevol!

Un bes molt fort menudeta meua!

Com sempre, et trobe molt a faltar...