domingo, 22 de diciembre de 2013

Espiral

Pugem, baixem. El dia, la nit. El sol, la lluna...

Fa temps que l'estabilitat és difícil, fa temps que no aconsegueixo fer-te feliç, fa temps que no encerte, fa temps que no et faig somriure...

Últimament no ens posem d'acord i quan tot comença a anar millor, sempre apareix alguna cosa que ompli de nou de núvols el nostre cel...

Eres el més important per a mi, la persona més especial que mai he conegut, allò que em dona forces quan tot va mal i l'única raó per a somriure quan, com des de fa massa temps ja, les coses no m'ixen bé.

Sé que sóc un desastre i que moltes voltes no sóc com t'agradaria... No puc canviar com sóc, i tampoc vull, però si vull canviar tot allò que no et faça feliç. Vull ser jo, però vull ser jo amb tu...

El sol fet de pensar en no estar junts m'ompli de por. Moriria en un mar de tristesa, m'ofegaria en la soledat... No vull pensar-ho, no vull que passe. Vull tenir-te per sempre i tornar a somriure, vull tornar a besar-te cada dia, vull tornar a ser la teua via d'escapament, vull tornar a ser el que et furta somriures, vull tornar a sentir-me especial...