Al passar baix l’indiscret arc metàl•lic de l’aeroport vaig respirar fort, tots els nervis dels últims dies van desaparéixer i per fi començava el nostre viatge…
De camí a ses illes compartirem aquelles notes musicals que un dia vaig triar per a completar aquell regal i em vaig poder plaure de pes de part del teu cos al meu braç. Com cabia esperar, el camí al teu costat es va fer curt i el teu somriure no va deixar d'embaladir l’avió sencer…
Estàvem cansats, molt cansats, però férem d’aquella nit a Mahó la nostra nit… Vàrem passejar pel port i conquerirem cada vaixell ancorat allí, jugàrem eròticament amb la sirena i després d’una carrera sense premi descansàrem a aquell banc a la llum de la lluna i amb la protecció de la mar…
L’endemà gaudirem d’una porció amagada de mar clara amb la companyia d’estranys com nosaltres per a més tard trobar des de dins d’una cova la lluna reflectida a l’aigua salada…
Caminàrem per camins de cavalls i descobrirem amagatalls antics. Potser no fórem els primers, però tampoc ens va importar… Finalment ens endinsàrem en la mar. Començàrem a descobrir els seus secrets i pogueres, per primera vegada veure els misteris que la mar guarda al seu interior quan tot es fa fosc…
Conquerírem el pati dels gegants i ni la mala mar va poder llevar-me ni un poc de felicitat per tenir-te allí amb mi…
De vesprada i tranquil•lament patejàrem els carrers de Ciutadella fins que la nit ens va envoltar i decidirem donar per conclòs un altre dia màgic…
Malauradament la segona visita al pati dels gegants no va anar com esperàvem però vàrem reposar-nos a besos a la platja.
Llàstima que tot arribara al seu fi, però el temps per molt que ho intente quan estic amb tu passa i passa ràpid. Però és aquest temps el que em demostra que cada vegada et vull més i l’únic que desitge és passar-lo amb tu!
Gràcies per aquest viatge, el recordaré sempre…
Avui, com sempre, et trobe molt a faltar…
