Paral·lelisme injust

Segurament siga perquè tothom em crida pel primer cognom, però el fet és que normalment tinc més al cap el Tercero que el Gea.

Avui a l’hospital he recordat que Gea és tant present amb mi com Tercero…

Després d’uns quants anys sense relació he tornat a vore al germà del meu avi. No sé massa bé el nom del parentesc que ens uneix, però tampoc m’importa. L’he trobat allí al llit de l’hospital, sense gairebé poder moure’s, però amb la força que sempre l’ha caracteritzat a ell i que caracteritzava més si cap al meu avi. Els dos foren homes de camp, homes durs i treballadors, homes senzills i sincers, homes nobles amb honor i sense maldat, homes dels que ja pràcticament no queden. D’ells vaig aprendre la majoria del que sóc avui, ma mare em diu que els meus gestos són calcats als d’ells, que les meues reaccions li recorden a son pare i que no puc negar quina sang porte cada vegada que esclata el meu geni.

Pepe, així s’anomena el germà del meu avi, m’ha dit com si fos el més normal del món que es moria, aquelles paraules han eixit de la seua boca sense el més mínim gest a la seua cara, amb una indiferència pròpia d’aquell que sap que no té res a fer. Amb un gest m’ha demanat que li donés la mà i me l’ha atapeïda fort, tan fort com quatre operacions en un dia li han permés.

Aquestes paraules i aquest gest m’han fet pensar, m’han fet pensar molt…

Perquè és tot tan injust? Ell a l’igual que el meu avi són i eren persones treballadores i nobles, sense vicis coneguts, amb l’única idea al cap de traure endavant a les seues famílies. Han hagut de lluitar sempre per tot i mai ningú els ha regalat res. Perquè el destí juga eixes males passades? No és just, no ho és…

Al deixar a ma mare t’he cridat. Noa no està bé… Si tot el del germà del meu avi em pareix injust no sé com expressar el de Noa… Perquè? Ell és sol un xiquet. Perquè ha de passar per tot açò?

No entenc res, i al meu cap es repeteix sempre la mateixa paraula: perquè?
Espere que Noa millore prompte i encara que sé que no serà gens fàcil, desitge amb tota la meua ànima que es recupere tan ràpid puga…

Sé que no estàs bé menudeta i odie estar lluny de tu i no saber com ajudar-te… Ho sent…

Grip

Feia ja molts anys, tal vegada, tenint en compte la meua sort, massa temps, que escapava de la maleïda grip. El 2011 ha acabat amb el cicle i ja duc més de tres dies dormint, dormint i dormint. He passat més temps amb els ulls tancats en tres dies del que solc tindre'ls en un mes!

He estat a casa i he limitat els meus moviments als estrictament necessaris, la meua alimentació s'ha reduït a fruita i coses congelades, no he fet ningun tipus d'esforç, però així i tot estic cansat, molt cansat...

Cada dia intente eixir, fer coses, estar actiu, però el meu cos em demana una treva i forçadament, no tinc més remei que donar-li-la. Em note sense ànims, sense espenta, sense l'energia que cada dia em fa moure i fer mil i una coses, i no m'agrada aquesta sensació...

M'agradaria tindre't a prop. Potser siga egoista desitjar que estigues amb mi en aquests moments, perquè la majoria del temps crec que ni tan sols parlaria, però no t'imagines quan m'agradaria dormir amb el cap recolzat en tu. Que a l'obrir els ulls per un instants veguera la teua imatge. Agarrar la teua mà per a dormir i passar el temps al teu costat.

Ja fa dies que no et veig, i quan ho vaig fer em vaig quedar amb fam de tu! Espere que tot vaja bé i poder tenir-te a prop de nou prompte menudeta!

Et trobe tant a faltar...

Feliç any nou!

De ben segur no va ser el millor sopar i de ben segur no va ser la millor nit de festa que hem passat junts però segur que va ser la meua millor entrada d'any...

No recorde ningun sopar de cap d'any més mal organitzat. Des del principi fins el final. Cada plat era pitjor que l'anterior i fins i tot la coca-cola s'ofenia si intentaves fer cali-motxo amb allò que l'home del bar anomenava vi. Et recorde davant meu, sense menjar i respirant a dures penes. Què mal ho vaig passar de vore't!

A la platja tot va millorar. Potser per l'efecte de l'alcohol, potser perquè ja no estàvem tan angoixats, potser perquè ja estaves més relaxada o potser per un conjunt de tot. Ens vàrem riure, vàrem ballar per primera vegada junts i sobretot et vaig besar una i mil vegades, et tenia al meu costat i vaig ser feliç cada vegada que vaig vore un somriure a la teua cara.

Haguérem de tornar prompte a casa, a l'endemà havíem de matinar. La veritat és què no em va importar gens, de fet ho vaig agrair. Tenia moltes ganes de passar la nit a casa amb tu, de sentir el teu cos nu junt al meu, d'abraçar-te després de jugar i de besar-te abans de dormir. De besar-te al despertar i de descobrir com cada vegada que passem junts la nit quan meravellosa eres al dormir. De trencar el meu somni de despertar al teu costat amb el bon dia que es diu mig dormint. De no passar fam de tu...

Et vaig perdre dins d'un vagó de tren de nou i vaig caminar fins al cotxe sense ninguna altra idea al cap que la de tornar a vore't...

Gràcies pel millor cap d'any de mai...