Espiral

Pugem, baixem. El dia, la nit. El sol, la lluna...

Fa temps que l'estabilitat és difícil, fa temps que no aconsegueixo fer-te feliç, fa temps que no encerte, fa temps que no et faig somriure...

Últimament no ens posem d'acord i quan tot comença a anar millor, sempre apareix alguna cosa que ompli de nou de núvols el nostre cel...

Eres el més important per a mi, la persona més especial que mai he conegut, allò que em dona forces quan tot va mal i l'única raó per a somriure quan, com des de fa massa temps ja, les coses no m'ixen bé.

Sé que sóc un desastre i que moltes voltes no sóc com t'agradaria... No puc canviar com sóc, i tampoc vull, però si vull canviar tot allò que no et faça feliç. Vull ser jo, però vull ser jo amb tu...

El sol fet de pensar en no estar junts m'ompli de por. Moriria en un mar de tristesa, m'ofegaria en la soledat... No vull pensar-ho, no vull que passe. Vull tenir-te per sempre i tornar a somriure, vull tornar a besar-te cada dia, vull tornar a ser la teua via d'escapament, vull tornar a ser el que et furta somriures, vull tornar a sentir-me especial...

10

 Pareix que va ser ahir quan al cotxe prop de ta casa ens miràrem als ulls per primera vegada, quan vaig embogir amb el teu somriure mentre abraçaves un tigre, quan t'esperava a l'estació de tren i tu baixaves tota vestida de blanc...

Pareix que va ser ahir quan comprava una targeta per al mòbil, perquè la dels meus pares sempre es quedava curta.

Pareix que va ser ahir quan inventàrem una i mil maneres de veure'ns, quan rebiem cartes de l'altre, quan l'espera era amarga i el retrobament dolç...

Pareix que va ser ahir quan pujàrem a un avió els dos per primera vegada, quan els primers acords de música festera ens va envair la sang...

Pareix que va ser ahir quan et trobava a faltar més que a res, i és hui, 10 anys després quan et vull més que el primer dia i menys del que et voldré en 10 anys més...

Gràcies per aquests 10 anys de somni del que espere mai despertar!

Et vull molt menudeta meua...

Falles

Havia oblidat quan m'agrada l'olor a pólvora... Quan m'agrada que el fum m'envolte fins que els ulls arriben a plorar. Quan disfrute de l'olor asfixiant per a tants altres. Quan gaudeixc dels acords d'un soroll escandalós, d'un ritme sense ritme, d'una simfonia sense director ni orquestra...

Avui de nou junts al poble, avui de nou feliç i orgullós de tindre't amb mi, avui de nou he rist, avui de nou t'he dit adéu...

Fins quan? No ho sé, però espere que no siga llarg el temps sense tu, perquè no m'agrada perdre el temps...

Ànims menudeta, molts ànims! Sé que ho conseguiràs! I si no, almenys sé segur que et deixaràs la pell per a fer-ho, d'això, apostaria la mateixa mar amb qualsevol!

Un bes molt fort menudeta meua!

Com sempre, et trobe molt a faltar...

El mejor calmante

No soy muy aficionado a las pastillas, sabes de sobra mi aversión por los señores que visten batas blancas y ni tan siquiera confío en remedios caseros. Simplemente que las cosas pasen, es verdad que a veces me gustaría que pasasen más rápido, pero al final todo pasa...

Hoy tu ausencia es insoportable como tantos otros días, pero hoy, de rebote y revisando fotos he encontrado a Revolver y esta canción que tanto me recuerda a ti...

Aunque el tiempo es cruel y la distancia fría tu recuerdo y tu voz me llenan de energía, que utilizaré para el combate contra aquello que me impide sonreir, sabiendo que si no sonrío, el único culpable soy yo y por lo tanto, tengo en mis manos la solución...

Un besazo enorme mi vida!

Saudade

No sé massa bé perquè però cada vegada que estic a Portugal be siga al nord o al sud (completament diferents) aquest sentiment m'envaeix...

El cap de setmana ha sigut llarg com feia temps que no era i he arribat a oblidar fins i tot el so de la meua veu. M'he perdut per carrers estrets sense ningun tipus d'ordre ni sentit, regats per les esquitxades de l'aigua que dona sentit al ser i a l'estar d'aquestes ciutats. He visitat túnels foscos i humits valorats en mils de milions d'euros. Penjat a centenars de metres d'altura t'he escrit i pujant costeres infinites he parlat amb tu...

Acumulant kilòmetres a les cames i rodejat d'estranys he sentit una pena estúpida per allò que m'envoltava... La gent bevia i reia, els xiquets jugaven, els turistes feien fotos i res indicava la pena que sentia, però la sentia... Potser siga el temps fred, potser la plutja, potser la falta de sol o segurament que tu estàs lluny, però la deessa Némesis no ha estat de la meua part.

Ja tinc ganes de tornar, de recórrer les carreteres amb tu, de deixar la ment en blanc concentrant-nos en les curves, de gaudir de l'eixam de gent que gaudeix com nosaltres de l'olor a goma cremada i del silenci que ens envoltarà a la nit. Tinc ganes de fundir-me amb tu i d'acariciar la teua pell fins que se m'adormen les puntes dels dits, tinc ganes de murmurar-te suaument a cau d'orella coses que ja saps i tinc ganes de sentir-te riure.

La setmana es farà llarga, encara que ho intente no puc deixar de pensar-ho. Se'm fa un muntanya insuperable fer allò que se'm suposa fer però afortunadament en aquest cas, el temps passa i passarà.

Fins prompte menudeta meua! Com sempre, t'he trobat, et trobe i et trobaré molt a faltar...

Se me olvida

Muchas veces se me olvida cuanto me gusta perderme entre palabras, descubrir relatos anónimos que me hacen sentir en un momento más que mil imágenes en un día. Buscar en la red como hacían antiguamente algunos privilegiados en inmensas bibliotecas, y empaparme de letras, emborracharme de palabras...

Casi siempre se me olvida desconectar de todo lo que me rodea y respirar profundo, aliviado por entrar en mi mundo y dejar a un lado los problemas, se me olvida concentrarme en lo más obvio, lo más liviano, tal vez lo más estúpido, pero lo que me relaja. Se me olvida que nada es importante y que todo lo es mucho, se me olvida que nada vale nada si no le das el valor que tiene, y que una simple mirada en un instante concreto vale más que todo y mucho más que nada...

A veces se me olvida que si algún día dejo de pensar en ti en un instante no pasará nada, porque seguro que al siguiente te querré todavía más y a veces se me olvida que hay veces que por mucho que lo piense, tú no lo vas a adivinar...

A veces se me olvida que no todo tiene un sentido y que hay cosas que pasan porque sí. Hay veces que se me olvida que porque no lo entienda ha de ser complicado, hay veces que hay veces que no lo puedo soportar...

 Siempre se me olvida dejar de pensar en todo aquello que me hizo daño, que me hace y que me lo hará, porque maldita sea mi suerte, siempre se me olvida olvidar...

Tengo muchas ganas de verte, porque a ti, nunca te olvido...

Relativo

El tiempo pasa lento, como un día de resaca...

La claridad del día embriaga un cuerpo cansado de tanto movimiento y de un orden donde prácticamente nadie puede extraer el caos que reina en él...

Puede que eso sea lo peor... Gritar, gritar fuerte, gritar en silencio. Gritar y no parar de gritar, esperando que alguien me pregunte si estoy gritando...

Expresarme nunca ha sido mi fuerte. Lo intenté con la música  y fracasé cual barco de papel. Lo intento escribiendo y aunque la cosa tampoco mejora, al menos me relaja y muy poca gente sabe que lo hago...

Lejos de casa en mitad de la nada, el viento traidor me acerca los recuerdos de aquello que tengo y que jamás perderé y me hace sonreir pero me recuerda el miedo de perder lo que desgraciadamente aún no tengo y me roba vilmente la sonrisa.

El sonido ensordecedor del silencio me transporta a un mundo de sueños, de conjeturas, de sis condicionales y de preguntas imposibles. Un mundo difícilmente soportable para alguien que no comparta mi locura.

Despierto de nuevo entre el habla feroz y desconocida de los que ahora son compañeros de viaje y encerrado entre toneladas de hormigón lloro, lloro en el fondo de mi alma, lloro porque grito y nadie me escucha, lloro por no estar con los que están y lloro porque los que me gustaría que estuviesen no están del todo...

Después de mucho llorar lágrimas secas decido buscar fuerzas de nuevo, y me repito que no hay nada sencillo que valga la pena. Retrocederé de nuevo para coger impulso, un impulso que me lleve lejos, un impulso que arranque de nuevo este motor oxidado, un impulso que me lleve hasta el siguiente impulso y así hasta llegar a tí...