Per a reflexionar sobre quan intens pot ser el soroll del teu silenci,
sobre quants records pot dur-me al cap una gerra de daiquiri a la nevera,
sobre quan grans apleguen a ser els centímetres de llit que deixes lliures,
sobre quan llargues són les nits sense el teu respirar,
sobre quanta energia pots arribar a transmetre'm sense ni tan sols parlar,
sobre quanta màgia tenen els teus ulls...
Reflexionaré i reflexione sobre quan injust és últimament tot amb tu, sobre la forma de fer-te veure que després tot serà millor...
Em pregunte perquè et toca a tu sempre ser la que segreste les seues llàgrimes, sempre la més forta de tots...
I reflexione sobretot sobre quanta sort tinc de tenir-te...
Com sempre, et trobe molt a faltar menudeta...
En este día, largo domingo de primavera, cuando estoy cuidando, custodiando y desesperando porque lleguen las 8 de la tarde, llego a tu blog y encuentro un texto precioso que me llena de emoción.
ResponderEliminarHNo te preocupes, el traductor funciona.
Te dejo un abrazo emocionado.
¡Precioso! Eres puro sentimiento.
ResponderEliminarUn abrazo.