domingo, 3 de octubre de 2010

Diumenge sense tu...

Ja s'acaba el cap de setmana. No he parat ni un segon, sempre he tingut alguna cosa per a fer, algú a qui cridar, algú amb qui quedar, però no estic content...

Fa mesos que et tinc amb mi, que estic amb tu, potser no ets per a mi exclusivament, però estem junts... M'he acostumat a tenir-te a prop, a incloure't als meus plans i aquest cap de setmana t'he trobat molt a faltar...

Potser quan tu estàs deixe de fer alguna que altra cosa, perquè no hi ha temps físic per a tot, però puc asegurar-te sense por d'arrepentir-me que ho canviaria tot sense dubtar-ho per uns segons al teu costat...

Se'm fa dur estar tan lluny, se'm fa difícil escoltar-te i no poder-te tocar, se'm fa dur despertar sol, se'm fa impossible adormir-me sense el teu bes...

Espere poder vore't el cap de setmana, perquè encara que estigues ocupada, un sol abraç compensarà tots el kilòmetres que ens separen...

Quan desitge que estigues ací menudeta...

No hay comentarios:

Publicar un comentario