Trist

És extrany...
És extrany explicar el perquè quan ni tan sols jo el sé... Demà començaré quatre dies de vacances, i no sé si els passaré amb tu. Puc assegurar-te, i creu-me que és veritat que no hi ha res que desitge més que estar al teu costat menudeta, però tinc una sensació rara... Note que per la meua culpa no tens temps per a tu ni per a la teua gent i això no m'agrada...
Demà veuràs de nou al teu germà i a les teues nebodes i de ben segur que t'apeteix estar amb ells i sobretot amb elles. Note que si vaig et privaré de temps al seu costat, que hauràs d'estar pendent de mi i no d'ells i de tu. Crec que no podràs vore a la gent i no vull que deixes de costat als amics de sempre...
Estic trist menudeta, estic molt trist. Per culpa de la feina ja no parlem tant, i la distància comença a ser insoportable... Vull vore't, vull passar amb tu aquests dies, però hi ha alguna cosa dins de mi que em frena, tinc una sensació extranya i asquerosa que em diu que dec deixar-te temps per a tu i per als teus. No em preguntes el perquè, perque és una sensació horrible que no sé explicar...
Passaré cada minut d'aquests dies pensant en perquè no estic amb tu, perquè estem lluny, perquè no puc gaudir de la coseta més meravellosa del món...
Odie la distància, odie la falta del temps, avui més que mai odie, i odie i odie molt.
Fa temps que plore i no puc parar, i no vull parar... Necessite vore't de nou bitxet meu, necessite un abraç, no puc més, avui no... Demà intentaré agarrar forces de nou, he de ser fort. Et vull tant...

Com sempre, et trobaré molt a faltar...