Segurament siga perquè tothom em crida pel primer cognom, però el fet és que normalment tinc més al cap el Tercero que el Gea.
Avui a l’hospital he recordat que Gea és tant present amb mi com Tercero…
Després d’uns quants anys sense relació he tornat a vore al germà del meu avi. No sé massa bé el nom del parentesc que ens uneix, però tampoc m’importa. L’he trobat allí al llit de l’hospital, sense gairebé poder moure’s, però amb la força que sempre l’ha caracteritzat a ell i que caracteritzava més si cap al meu avi. Els dos foren homes de camp, homes durs i treballadors, homes senzills i sincers, homes nobles amb honor i sense maldat, homes dels que ja pràcticament no queden. D’ells vaig aprendre la majoria del que sóc avui, ma mare em diu que els meus gestos són calcats als d’ells, que les meues reaccions li recorden a son pare i que no puc negar quina sang porte cada vegada que esclata el meu geni.
Pepe, així s’anomena el germà del meu avi, m’ha dit com si fos el més normal del món que es moria, aquelles paraules han eixit de la seua boca sense el més mínim gest a la seua cara, amb una indiferència pròpia d’aquell que sap que no té res a fer. Amb un gest m’ha demanat que li donés la mà i me l’ha atapeïda fort, tan fort com quatre operacions en un dia li han permés.
Aquestes paraules i aquest gest m’han fet pensar, m’han fet pensar molt…
Perquè és tot tan injust? Ell a l’igual que el meu avi són i eren persones treballadores i nobles, sense vicis coneguts, amb l’única idea al cap de traure endavant a les seues famílies. Han hagut de lluitar sempre per tot i mai ningú els ha regalat res. Perquè el destí juga eixes males passades? No és just, no ho és…
Al deixar a ma mare t’he cridat. Noa no està bé… Si tot el del germà del meu avi em pareix injust no sé com expressar el de Noa… Perquè? Ell és sol un xiquet. Perquè ha de passar per tot açò?
No entenc res, i al meu cap es repeteix sempre la mateixa paraula: perquè?
Espere que Noa millore prompte i encara que sé que no serà gens fàcil, desitge amb tota la meua ànima que es recupere tan ràpid puga…
Sé que no estàs bé menudeta i odie estar lluny de tu i no saber com ajudar-te… Ho sent…
No hay comentarios:
Publicar un comentario