Gràcies!

El dia va començar bé. Despertava amb tu...

A l'arribada a l'oficina la gent em va felicitar. Crec que sols uns pocs s'en recordaven però el detall poc subtil d'entrar amb el pastís que ma mare va preparar-me a la mà va fer desaparéixer els dubtes d'aquells que no sabien res.

Per fi eren les cinc, per fi podia eixir de l'oficina i tornar a vore't! Avui tocava celebrar amb part de la meua família el meu aniversari. Avui et tocava passar un "mal" ratet... Allí a casa dels meus avis vaig rebre els primers regals. Com bé saps no en solc rebre molts, però aquest any ha sigut diferent. Aquest any em vaig quedar bocabadat. Totes aquelles fotos eren records que es refrescaven al meu cap. Totes i cadascuna porten bons records, imatges que mostren moltes etapes importants de la meua vida.

Ja a casa i sense voler et vaig fer patir un poc. A la fi vaig entrar a l'habitació i vaig vore el teu... Tot va ser perfecte!!! L'elaboració, la preparació,els regals, les instruccions, els globus, la teua carta... No tinc paraules per poder expressar la felicitat del moment, no sé expressar l'estat d'ànim amb que vaig tancar els ulls per despedir-me d'aquest dia meravellós que per fi he pogut passar al teu costat...

Gràcies, gràcies a tots, gràcies a tu per tot...

Et vull menudeta, et vull molt...

30

Mai m'ha afectat, almenys psicològicament, el pas dels anys. No m'he sentit mai més vell perquè el meu document d'identitat ho diga i no crec que haja de canviar res en mi per ser un any més vell. No per tindre 30 anys he de ser més o menys responsable, no m'he de plantejar coses que abans no em plantejava i no he de deixar de fer res que abans feia si no vull...

Segur que aquest aniversari serà diferent. És un canvi de desena, i al ser menys comú, s'ha de celebrar més si cap. De moment, quan no fa ni tan sols tres hores que he despertat, ja és especial, he despertat al teu costat...

El camí cap a l'oficina, de costum llarg i avorrit, s'ha convertit en una pluja de somnis, el sol al fons em donava el bon dia i sense saber con he arribat a la feina sa i estalvi. Hui més que mai és una llàstima vindre a treballar... M'hagués quedat amb tu al llit tot el matí. Tant com els nostres ulls pogueren suportar l'empenta del sol i després, també...

Tinc ganes d'arribar ja a casa, de vore't, de vore els meus pares, la meua família... Tinc ganes d'estar amb tu, de tornar a vore el teu somriure, de tornar a agafar la teua mà...

El dia serà llarg i intentaré gaudir d'ell al màxim, de ben segur, avui serà un bon dia. Avui tinc la meua mar i la meua menudeta a prop, res pot eixir mal...

No entenc res...

És el primer cap de setmana que estàs ací, i no sé massa bé perquè les coses no han començat amb bon peu... Com m'has dit, no estic centrat, i estic molt més despistat del normal...

Sé que sóc un desastre, sóc conscient de que moltes vegades m'equivoque i que sense ni tan sols parar-me a pensar-ho faig coses que no t'agraden. Quan passen aquests fets i me n'adone sóc el primer a demanar disculpes i a intentar arreglar allò que no he fet bé, però aquesta vegada per molt que ho pensava no sabia que era el que havia fet mal... Vaig passar tota la nit pensant-ho, llargues hores de reflexió intentant veure perquè estaves tan enfadada amb mi, però no ho entenia...

Dissabte estava de celebració. Una celebració on et van demanar i et vaig demanar en més d'una ocasió que m'acompanyares, un acte on, encara que pel que m'has dit no et creus, et vaig trobar molt a faltar. Sent molt no haver-te contestat al telèfon, però el vaig oblidar al cotxe. Com molt bé saps no sóc gaire amic d'ell, però tan prompte com me'n vaig adonar que no el tenia vaig eixir a buscar-lo. Et promet que no sabia que els teus amics volien anar a València i ara, després d'haver parlat amb tu sóc conscient del meu error.

No m'agrada que t'enfades amb mi, no m'agrada que em parles com ho has fet i espere que quan et calmes un poc puguem parlar tranquil·lament. Com ja t'he dit menudeta, ho sent, estic més despistat del normal. Els nervis perquè tot eixca bé estan fent-me embogir una mica i tal vegada per culpa d'ells tot el que volia que fóra perfecte està convertint-se en tot el contrari...

Havia pensat molt en aquest cap de setmana i no ha eixit res com ho esperava... Espere i confie en que la resta siguen molt millors. Espere i confie que em dones una altra oportunitat per a ser jo de nou, una altra oportunitat per a demostrar-te quan et vull i quan feliç sóc de tenir-te al meu costat. Espere i confie en no tornar a sentir de la teua boca paraules com les d'ahir...

Encara que et tinc a molt poc kilòmetres, et trobe moltíssim a faltar...

:)

Después de mucho tiempo parece que por fin lo hemos conseguido!

Es un gran esfuerzo que jamás podré agradecerte lo suficiente, es un paso muy importante por el que nunca podré dejar de darte las gracias, y ya prácticamente lo has dado...

En unos días estaremos juntos. Juntos por más de un fin de semana o unas vacaciones. Juntos como dos, juntos como nosotros, para terminar con ese uno por cien de duda que nos queda.

Se que será difícil, para ti mucho más que para mí por razones obvias. No es fácil (y lo digo con varios años de experiencia, muchos más de los que me hubiese gustado) estar lejos de tu gente. Familia, amigos... Intentaré que se te haga lo menos duro posible, y aunque se que no será lo mismo, espero que en breve, para mis amigos dejes de ser mi novia, para ser una más...

Ya me queda nada, y aunque como casi siempre no se me nota, estoy muy nervioso... Es una mezcla de ansiedad y alegría, un intento callado de gritar tu nombre en cada momento, un deseo irrefrenable de acelerar el tiempo y un miedo inevitable a que ésto no salga bien...

Se que podremos, y aunque no podemos ocultar la posibilidad de que no funcione, tengo todas mis monedas apostadas a la parte del sí...

Te quiero pekeñaja mía, te quiero mucho...

A vivir

M'atrevisc a copiar per a tu aquest text del mestre Benedetti.

Mai arribaré a escriure com ell, però sent tot allò que ell va escriure...

Quisiera conocerme y conocerte

y calmar esta sed entre tus labios

olvidarme de todos los resabios

jugar sin el miedo de perderte

no es cosa de aceptar la mala suerte

y llenar el vacío con agravios

lo mejor es quedarse con los sabios

lo más lejos posible de la muerte

no está de más un poco de lujuria

para alegrar las tardes de la siesta

y desarmar la próxima penuria

con tus señas de azar o con las mías

el amor tiene siempre algo de fiesta

a vivir a vivir que son dos días.

M. Benedetti

Te deseo

A cada instante, cada momento, cada suspiro, te deseo…

Será porque tu imagen se refleja en cada objeto que miro, en cada gota de lluvia que se desliza entre mis dedos…

Será porque pienso en ti cada segundo que no estoy contigo y cuando estoy también…

Será porque desde hace mucho te convertiste en lo más importante de mi…

Será porque tu sonrisa engrana cada parte de mi cuerpo para seguir en movimiento…

Será porque daría mi vida para que jamás derramases otra lágrima…

Será por eso y por mucho más…

Lo único que se, es que te deseo…

Somiar

Després del cap de setmana amb tu, el període de temps fins tornar a vore't es presenta com deu ser allò que anomenen infern... Espere que siga almenys un poc millor que el conjunt d'aquest grapat de desagradables sensacions, perquè de ben segur que hauré de passar un temps allí.

La casa amb tu està plena, omplis el buit que cal per anomenar-la llar i encara que totes les finestres conviden a entrar a l'obscuritat la llum del teu somriure tomba prompte les intencions d'aquesta. Amb tu el meu poble és complet, sense tu no tinc res que realment necessite...

Ací al davant, l'infinit blau de la mar es rendeix als teus peus assumint la derrota de la breu però intensa lluita que algun dia vareu arribar a mantenir, conscient que si ella no ho ha aconseguit, res ni ningú podrà mai separar-me de tu...

Cada cop està més a prop estar junts. Sols necessitem un poc més de paciència per aconseguir el que des de fa tant de temps busque. Però encara que sembla immediat, els dies passen lents, més lents que mai fins ara, però de ben segur més ràpids del que passaran les pròximes setmanes.

En pocs dies pretenc aclarir un poc el meu opac futur i llavors intentaré que tot allò que vinga després de les pròximes setmanes estiga construït al voltant teu.

Et trobe molt a faltar...