30

Mai m'ha afectat, almenys psicològicament, el pas dels anys. No m'he sentit mai més vell perquè el meu document d'identitat ho diga i no crec que haja de canviar res en mi per ser un any més vell. No per tindre 30 anys he de ser més o menys responsable, no m'he de plantejar coses que abans no em plantejava i no he de deixar de fer res que abans feia si no vull...

Segur que aquest aniversari serà diferent. És un canvi de desena, i al ser menys comú, s'ha de celebrar més si cap. De moment, quan no fa ni tan sols tres hores que he despertat, ja és especial, he despertat al teu costat...

El camí cap a l'oficina, de costum llarg i avorrit, s'ha convertit en una pluja de somnis, el sol al fons em donava el bon dia i sense saber con he arribat a la feina sa i estalvi. Hui més que mai és una llàstima vindre a treballar... M'hagués quedat amb tu al llit tot el matí. Tant com els nostres ulls pogueren suportar l'empenta del sol i després, també...

Tinc ganes d'arribar ja a casa, de vore't, de vore els meus pares, la meua família... Tinc ganes d'estar amb tu, de tornar a vore el teu somriure, de tornar a agafar la teua mà...

El dia serà llarg i intentaré gaudir d'ell al màxim, de ben segur, avui serà un bon dia. Avui tinc la meua mar i la meua menudeta a prop, res pot eixir mal...