domingo, 10 de abril de 2011

No entenc res...

És el primer cap de setmana que estàs ací, i no sé massa bé perquè les coses no han començat amb bon peu... Com m'has dit, no estic centrat, i estic molt més despistat del normal...

Sé que sóc un desastre, sóc conscient de que moltes vegades m'equivoque i que sense ni tan sols parar-me a pensar-ho faig coses que no t'agraden. Quan passen aquests fets i me n'adone sóc el primer a demanar disculpes i a intentar arreglar allò que no he fet bé, però aquesta vegada per molt que ho pensava no sabia que era el que havia fet mal... Vaig passar tota la nit pensant-ho, llargues hores de reflexió intentant veure perquè estaves tan enfadada amb mi, però no ho entenia...

Dissabte estava de celebració. Una celebració on et van demanar i et vaig demanar en més d'una ocasió que m'acompanyares, un acte on, encara que pel que m'has dit no et creus, et vaig trobar molt a faltar. Sent molt no haver-te contestat al telèfon, però el vaig oblidar al cotxe. Com molt bé saps no sóc gaire amic d'ell, però tan prompte com me'n vaig adonar que no el tenia vaig eixir a buscar-lo. Et promet que no sabia que els teus amics volien anar a València i ara, després d'haver parlat amb tu sóc conscient del meu error.

No m'agrada que t'enfades amb mi, no m'agrada que em parles com ho has fet i espere que quan et calmes un poc puguem parlar tranquil·lament. Com ja t'he dit menudeta, ho sent, estic més despistat del normal. Els nervis perquè tot eixca bé estan fent-me embogir una mica i tal vegada per culpa d'ells tot el que volia que fóra perfecte està convertint-se en tot el contrari...

Havia pensat molt en aquest cap de setmana i no ha eixit res com ho esperava... Espere i confie en que la resta siguen molt millors. Espere i confie que em dones una altra oportunitat per a ser jo de nou, una altra oportunitat per a demostrar-te quan et vull i quan feliç sóc de tenir-te al meu costat. Espere i confie en no tornar a sentir de la teua boca paraules com les d'ahir...

Encara que et tinc a molt poc kilòmetres, et trobe moltíssim a faltar...

No hay comentarios:

Publicar un comentario