Nervis, nervis i més nervis!

Buf! Els últims dies han sigut una passada! No he parat ni un segon, i els nervis no m'han deixat gaire menjar ni dormir...

Feia temps que la buscava, i fou quasi per casualitat que la trobara a Pamplona. Des del dia de la telefonada no he parat ni un segon. Pujant a Pamplona, visitant els bancs, molestant un i altres, buscant i buscant per internet i sobretot intentant que de tot aquell caos aparegués el teu regal...

Avui era el dia... Com desde ja fa uns dies he sigut més ràpid que el rellotge i m'he adelantat a cada segon del dia. Cridades desde primera hora, nervis desde el primer segon i molt al meu pesar, alguna que altra mentida necessària per a que tot isquera com estava planejat.
He arribat a Madrid abans del previst però més tard que el transportista. Ja comencem! He pensat mentre accelerava un poc més del que devia. El xic m'ha fet un favor i m'ha esperat. He intentat recompensar-lo com bonament he pogut, però era conscient que ni tots els diners del món podrien recompensar-lo si tot eixia bé...

Ara ja sols quedava anar a per tu i ja estava tot. O això almenys pensava... De camí a la teua feina he començat a pensar en la possibilitat de que algú la furtés. He fet mitja volta i he passat un parell de vegades per davant d'ella i tot pareixia al seu lloc. Sí, potser he sigut un poc maniàtic, però l'estrés dels últims dies no em deixava pensar en gelat... No pot ser! He tornat a pensar mentre accelerava de nou per tal de no arribar tard a per tu. El temps havia passat volant entre la descàrrega i la vigilància, i si m'enganyava de camí o passava qualsevol imprevist no arribaria a hora a per tu. Afortunadament tot ha anat bé, i he tingut fins i tot, temps de fer un café més o menys relaxat mentre t'esperava.

El camí a ta casa (després d'una altra mentida) se'm fa etern. Estic nerviós, i sols espere que tot vaja bé...

Per fi t'he donat els papers, per fi l'has vista i encara que hui no has reaccionat massa, la teua cara i els teus ulls han sigut recompensa més que suficient pels mals moments d'aquests dies. Espere que la gaudeixques i que tingues molt de compte, perquè si et passara qualsevol cosa em moriria...

Quan m'agrada vore't feliç, quan m'agrada que el teu somriure òmpliga la teua meravellosa cara, quan m'agrada que m'abraces, quan m'agrada estar amb tu...

Gaudeix-la menudeta meua! Quan m'agradaria poder estar amb tu les primeres voltes...

Avui com sempre, et trobaré molt a faltar...